Únic destí

És més fàcil deixar que l'indesitjable trobi sol el seu únic destí.

'No hi ha hagut voluntat política de resoldre el problema de Salt' (entrevista a Xavier Besalú /Vilaweb)

Algú que ens guiï

Pels afluents de l'horitzó que enlluerna.

Plantats a dins

Arrels,
monuments que,
plantats a dins,
poden negar la vista.

Nòmades

Rere cada cop de porta
és més àrid el camí
de les ànimes velles.

Poble:

Arbres que mouen el bosc,
combustible que avança la flama.


Imatges dels assajos del Lip3dub-"Porrera en moviment"

Els fets

L’herència sí que és objectiva:
els fets es broden en el temps
i canvien de propietaris.

Moment de l'assaig dels "Fets del 2 de setembre de 1642" al Pla

Poble en una capsa

Em va quedar un tros
de poble petit
guardat ben endins
en una capsa,
traient fum
pels porus de la fusta,
rebentant-ne les parets.

La sirena de la fàbrica

La sirena de La Fàbrica sempre ha sonat a la una i a les tres. Tot torna a començar.

Troben un pou a la Plaça

De dins el pou que han trobat a la Plaça, en surten dones i homes entre fum de renoms. Sota la llosa només mor allò que s'ha donat per desaparegut.

Dietari:

Per caminar faig una passa endavant
i dues mirant-me la petjada.
Al final de tot voldré trobar la vella
que va llençar el seu llibre d'estil.

Poble en una urna

De sobte la natura emprèn tot el que vol. Que el meu poble sigui també una marea que porti el repòs.

D'aquí

Diuen que hi ha gent que travessa el carrer sense mirar, i ni que plogui no se li xopa cap vora. Que no té música, que la veu la té pura i que no l'entrebanquen quan diu qui és, on ha nascut, que vol viure on viu. Gent que amb la sang tan clara no podria ser d'aquí.

Intercanvi de lletres

Amb Salvador Espriu

M’empenyen a escriure’t
quatre vents que diuen de tu.
M’acosto al riu,
poso un peu a la barca,
i, amb la calma, fem tubercle
endins del nostre temps.

A banda i banda
llibres d’impressió forta,
lletres omnipotents a la fumera.
Grandeses transparents
que pesen més que el paper
i el foraden, i cauen a l’aigua.

Empesos per llot de paraules benignes,
arribem a un replà del nostre pas
i ens aturem ara mateix, aquí.
Les meves lletres a les portes de ferro
per a les altres hores
que vinguin al teu jardí.


Participo en la iniciativa blogaire 25 sense Espriu

D'una peça

Del tauler d'escacs ens en surt un trencaclosques. La nafra manté instruïdes totes les seves peces.

Autonomia local

Altres vegades, l'autonomia local es torna una llosa on s'hi ajauran els de dalt.

Poble

De cara a la Plaça,

a mig carrer
una casa és igual que abans
i, dues entrades més enllà,
una porta ha deixat d'existir.
Aviat arribo del viatge circular
enrotllat per la casualitat diària.
Ritme encaixonat,
bellesa del pas del temps
en una peixera de pedra
que vol i es dol del ciment.

Ens ha nevat...

No pateixis, és després de la nevada, quan hi has de ser.

Un tal Quico Sabaté: "Quiet tothom i no passarà res!"

Sento a dir que ja en fa cinquanta, d'anys que va morir assassinada una d'aquelles persones d'acció. I després de tot aquest temps, aquí i ara, encara no sabem si hem de fer o si no hem de fer. Pendents d'endevinar com es defensa l'arma de la llibertat.

El propòsit

La vista d'ocell i les mans vora el foc
(lliurar o no lliurar els peus de la terra).
Quatre ratlles fan de puntal del puny,
a l'aire em traço un plànol de cada recorregut.

Ciència ficció

I la noia es va llançar a l'aigua, i quan va aconseguir treure el nen negre del fons del mar havia passat una quantitat de temps indefinit, perquè el planeta havia estat arrasat per unes naus especials. I no els va fer tant de mal haver de viure junts en aquell món estrany, en el que van haver de regenerar la seva espècie a partir del seu amor.

I l'argument de qualsevol història aliena, també podria ser el nostre. Si tot futur de moment és ciència ficció, un dia decidirem què en fem de les nostres pàgines.

Els pares de la democràcia

Què amaguen els pares.

La memòria no seria res
si no la tinguéssim en un paper.

I què.

Sort que la veritat no és democràtica,
és la que és,

i, de fet, ja la tenim enregistrada

en aquesta desmemòria.