Vaig camí d’una altra arbreda
per no conjurar el costumisme
que encara juga silenciós
als passadissos de casa.
L’equipatge és a la clariana àmplia,
l'ecosistema
dels qui ja senten aquest cel
que clama tots els seus colors.
dilluns, 19 de juliol del 2010
Final del trajecte
dimecres, 7 de juliol del 2010
País ombrívol
Un crit de sol
a la plaça ombrívola.
La part silenciada
de l’iceberg submergit.
El batec del que hi ha
tancat en un fòssil.
Mogut per aigües encalmades,
un veu surar
aquestes imatges del país,
que ens hem empassat
juntament amb les paraules
altes, fortes i clares.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)