Dona, amb tot d'altres condicions

A Dory Sontheimer, que mira de reconstruir la història de la seva família, víctima de l'holocaust


Dona, amb tot d’altres condicions
igualment punxants, indaga
en la seva història
a través de cartes del passat.
S’obre la tapa d’on es grillaven
els noms desmembrats
i surten sencers serpentejant:
a la vista encara el dubte de les intencions.

Dona d’un lloc concret,
com totes, condicionada pel moment
que va ser donada a llum
per primera vegada,
troba el llegat d'una memòria fosca.

Dona que s’ha fet aquí,
d’una raça com totes,
avui encara sense sentit
si es posa a la gàbia d’un mapa,
es descobreix arrelada al cor de la negra Europa.

Ella, a la teranyina
del continent destruït per ell mateix
encara ara des d’aquella vegada,
troba els fils per al nou teixit
d’una existència pròpia.

Pel·lícula muda

La xifra s’enfila fins als tres centenars
i pico, i la pel•lícula dels qui s’han dit
víctimes, s’estrena en cinema
d’una sola sessió.
A la retina s’hi queden els números:
buits de rostres, ja se n’hi apleguen
fins a un milió.
Els trossets de vida enduts pel vent
s’escapen en forma indefinida,
fins que, un a un,
tornen a sumar-se en la paraula
que fa emmudir les imatges.

Ofrena

Si hem de somiar (allò que es fa,
deia un boig, quan es desitja fort),
fem-ho tant a l’engròs com correspongui
a tots els convocats a l’aquelarre
-no caldrà que pregunteu per què hi sou,
vindreu sols, des del moment imprecís
que tot està d’esquena menys el compte
pendent de repassar: zero a u,
i s’ha acabat el temps de jugar a casa.

Vindreu sols, sense lligar i en renglera
i us anireu llençant al pou de foc.
No serà purificació. Flama!
La matèria per cremar és incomptable:
no n’hi ha prou amb uns pobres malnascuts,
ni els qui un dia vau ser el cabró,
és la venjança pel mal, escalfor.
Hi anirem sols, com a últim moviment,
pel somni mort per lapidació,
per tota la bondat foragitada.

Justificació de venjança

Què és venjar-se
sinó el curs arbitrari
de la vida que porta
a reforçar el marge
de la proximitat de l'altre.

Un espai vital
quan s'intercanvia mort.

Imatges de l'interior de la residència de Bin Laden, després de l'operació nord-americana (del diari Ara)

Nòmades

Rere cada cop de porta
és més àrid el camí
de les ànimes velles.

Els fets

L’herència sí que és objectiva:
els fets es broden en el temps
i canvien de propietaris.

Moment de l'assaig dels "Fets del 2 de setembre de 1642" al Pla

Notícies del món

Si et desvetlles,
en el gran campament humanitari
que t'has forjat dintre
a base de mirar les notícies del món,
veus els qui somien
que els rescata la seva flota,
que arriba la nevada
per corrompre els terrors.

Poble en una capsa

Em va quedar un tros
de poble petit
guardat ben endins
en una capsa,
traient fum
pels porus de la fusta,
rebentant-ne les parets.

Veritats

No es pot dir que busqui la veritat.

No puc negar el que deien les converses dins del cafè,

i les cançons de sucre de cagatió,

ni els fantasmes a la fresca d'una nit d'estiu.

Mitges fantasies ficades en ampolles

ens van i ens vénen a tot el veïnat

des del carrer major.

A partir del llibre El falsari

El jardí de casa

A banda i banda del carrer es pot veure qui ha tingut cura del jardí de casa. La llibertat és la planta fràgil d'hivern a punt de franquejar la tanca.