Camins sense planta,
tallafocs en lloc de ponts
que facin parlar
des de la vista aèria.
Vies obertes
a escala global
de patrimoni
a patrimoni eteri
per collir profit
a cada parada.
Sense haver dit qui som,
cada vint-i-tres d’abril
tornem a ser
els de la casa embolicada
amb punxes.
De qui va desaparèixer
escapçant tasca
en queda
el contingut de l’envàs.
Qui omple el dins
dóna la mesura
en què les mancances
perden imprescindibles
en el transbord.
No es pot dir sovint
qui ens falta,
que és massa tangible:
després de l'alenada
queda clar rere el vidre
els que hi som,
i, sobretot,
què hi fem, encara.
Quan les parts ja s'han desfet del cos de la por, emergeixen, primer, les raons que més estrenyien, encadenades, per no perdre's, a l'excusa de la mort.