dijous, 21 de juliol de 2011

La crida

Pot estar prohibit
el que imagino
veient l’ocell com creix
quan surt de casa.
Hi deu haver veritat
en el que sempre amaga
qualsevol punt de llum de nit
demanant-me una altra ullada.
Però que no em treguin
el vaivé que fa de terra
de sota els peus i de marea.

Puc conformar-me
amb la llum d’una bombeta
si penja en el cobert
que em són quatre ratlles.
És la crida de les idees
quan t’has perdut a fora,
que et convida a la nuesa
per trobar-te respostes.

Cap comentari:

Publica un comentari