i pico, i la pel•lícula dels qui s’han dit
víctimes, s’estrena en cinema
d’una sola sessió.
A la retina s’hi queden els números:
buits de rostres, ja se n’hi apleguen
fins a un milió.
Els trossets de vida enduts pel vent
s’escapen en forma indefinida,
fins que, un a un,
tornen a sumar-se en la paraula
que fa emmudir les imatges.
No sé a quina masacre et referiexes, Raquel - és que ni un peu de foto, eh?! - però podria ser qualsevol de les que han tingut lloc massa sovint durant la nostra història: imatges en gris i números sense rostre.
ResponEliminaTeresa, doncs no t'ha fet falta pensar en una massacre en concret per descriure-ho, no? A vegades sobren les paraules...
ResponElimina