A principis de 2012 em van deixar una dedicatòria en un llibre que em recordava la gran quantitat d'autors que em podrien servir d'exemple, ajudar a créixer i a gaudir dins l'ofici de poeta. I a la vida, hi afegiria jo. Ara, els versos d'alguns d'aquests que ja he tingut el gust de trobar, podrien ser una bona lectura per començar un any nou:
"Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.
Gosa'l moment;
gosa'l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:
un dia de vida és vida:
gosa l moment que t'ha sigut donat."
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.
Gosa'l moment;
gosa'l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:
un dia de vida és vida:
gosa l moment que t'ha sigut donat."
del poema "Cant de novembre", de Joan Maragall (Visions i cants, 1900)
"Dóna'm la mà, que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant."
del poema "Dóna'm la mà", de Joan Salvat Papasseit (Obra completa. Poesia i prosa)
"Tot el passat és com un dèbil crit
fumós que va perdent-se en l’aire espès.
Tot és fluent i tot és permanent.
Les paraules em porten no sé on:
en elles ara em quedo, i és un món."
fumós que va perdent-se en l’aire espès.
Tot és fluent i tot és permanent.
Les paraules em porten no sé on:
en elles ara em quedo, i és un món."
del poema "La vall del vespre", de Joan Vinyoli (Domini màgic, 1984)
"Tot cau tot es desfà.
Aferrissadament lluitem enmig
de tanta fam, de tants desastres.
Tanmateix, encara que sols
en tinguem un respir lleu,
quin goig el viure!"
Aferrissadament lluitem enmig
de tanta fam, de tants desastres.
Tanmateix, encara que sols
en tinguem un respir lleu,
quin goig el viure!"
de Montserrat Abelló (Memòria de tu i de mi, 2006)
"Ets nat.
Comences la faula,
granat encara en foc.
Un crit. El teu
estremeix com de sol
amb el teu manifest. Ets nat.
Ets tu. Fulla diferenciada
de milers d'altres fulles
de ta mare, de mi."
de Jordi Pere Cerdà (Dietari de l'Alba. Obra Poètica de Jordi Pere Cerdà, 1966)
"Ets nat.
Comences la faula,
granat encara en foc.
Un crit. El teu
estremeix com de sol
amb el teu manifest. Ets nat.
Ets tu. Fulla diferenciada
de milers d'altres fulles
de ta mare, de mi."
de Jordi Pere Cerdà (Dietari de l'Alba. Obra Poètica de Jordi Pere Cerdà, 1966)
"Sepultada, la terra, amb ciment
a voltes brosta per les cantoneres
amb herba renadiva;
poble vexat i furtat impunement:
és paradís."
de Gabriel Guasch (Afectes, 2011)
"Alhora que la vida, creix la mort.
Hi ha només una possibilitat:
la de comprendre la paraula últim,
un lloc obert sense saqueig possible.
L'alegria de no tornar mai més."
del poema "Últims llibres", de Joan Margarit (Misteriosament feliç, 2008)
"Oh! Esca dolça i fugissera
l'eternitat
ja fou veure't
-beure al gorg del teu melic."
del poema "Domini obscur, però el rastre", de Carles Mulet (Quadern de sal, 2011)
"No tindràs mai aqueix temps sense present,
ja només de records, sense esperança:
fins el darrer moment davant teu s'ha d'agitar
la grandiosa maquinària de la vida,
cels i llunes giraran sobre una pell
que, encara que gastada, esperarà amb deler
la tremolor del sol i la carícia."
del poema "Del temps present", de Gaspar Jaén i Urban (Del temps present, 1998)
D’arreu unes vistes tan estretes.
És difícil eixamplar l’horitzó,
per tant, arrodoneixo l’horitzó!
L’arrodoneixo!"
És difícil eixamplar l’horitzó,
per tant, arrodoneixo l’horitzó!
L’arrodoneixo!"
del poema "Fes alguna cosa", de Leopold Staff
"Improviso un somriure fals i no me'n surto.
Busco solucions i no en trobo.
Potser això és el camí."
de Joan Guasch (Llibre d'oracions, 2010)
"Ben mirat, l'existència no és res més:
un viure advers, memòria, oblit i atzar."
de Jordi Julià (Poètica per a un ninot, 2011)
"Em quedo, malgrat tot. Sempre hi ha alguna cosa per veure."
