El premi. La literatura d'Olga Xirinacs

Article publicat a la revista "Viu Tarragona" de març-abril de 2016

Només cal escriure “Olga Xirinacs” al cercador per trobar els mèrits oficials d’aquesta escriptora tarragonina: els premis literaris més importants de la literatura catalana, alguns reconeixements arreu, obra traduïda a diverses llengües. Hi ha un grup de facebook que demana que se li atorgui el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, potser l’únic que li deu faltar. Sempre s’hi és a temps.

Segueixo indagant sobre la figura de Xirinacs i m’adono amb una mica de vergonya que  només li he llegit algun conte, poemes dispersos aquí i allà i potser fragments de textos a l’escola on no recordo haver-la tingut com a lectura obligatòria. Certifico després que els passa més o menys el mateix a coneguts meus d’entre vint i quaranta anys no escolaritzats a Tarragona ciutat.

 En paral·lel a un curt període d’investigació poc representativa i  intoxicada per les xarxes socials, em passejo per les obres més reconegudes de l’escriptora, i, amb una mica de sort, aconsegueixo a la llibreria el volum La literatura d’Olga Xirinacs. Poesia, narrativa, dietaris (Diputació de Tarragona / Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Això potser és començar la casa per la teulada però em pot  servir com a punt de partida per tornar íntimament tots els mèrits que li calguin a l’autora. Magí Sunyer, coordinador d’aquesta obra, ja avisa en el text d’introducció que Xirinacs és una escriptora d’avui que reclama lectors d’avui. Els textos que segueixen, entre els quals hi ha els de Pere Ballart, Eugeni Perea, la vallenca Margarida Aritzeta o fins i tot del psiquiatre Xavier Allué, aconsegueixen despertar l’atracció per la de Tarragona. La crítica literària hi és en molts casos exhaustiva i alhora busca encomanar-se de la recerca de la bellesa que fa Xirinacs, un bon recurs per afrontar la diversitat temàtica i de registres que aborda, sempre amarada de mar: “La pell del mar, com una amant novella / sent la primera esgarrifança”;  de música: “Del fred de l'esglai passà a la sufocació d'una certesa: la tocaven. La tocaven igual que ella tocava el cel·lo”, i de Tarragona: “Muralla endins hi ha un bar de putes,/ muralla amunt hi ha deu canonges./Les unes van de nit/ i els altres van de dia,/ tots plegats fan el cicle del temps.[...]”

Per seguir aprofundint en la tasca de l’escriptora, hi ha una altra oportunitat el 21 de març, dia mundial de la poesia, que se celebra arreu dels territoris de parla catalana en diferents actes i que aquest any protagonitza Xirinacs amb un poema seu traduït a diverses llengües. El triomf d’iniciatives com aquesta (que és alhora un premi per al públic objectiu de la campanya), a banda d’incentivar un vegada més la lectura de poesia, serà que ens decidim a conèixer l’autora entre les pàgines d’un llibre, llegint per plaer. Així ens hi convida ella mateixa: “Mireu, és tan sols un moment. Contempleu / com entra la primavera de sang verda.[...]”

Blocs literaris d’aquí

Article publicat a la revista Viu Tarragona del novembre de 2013.

Avui que, per a molts mitjans, publicar sobre paper és un luxe inassequible i que les editorials, encara que els costi, també comencen a trobar alternatives al paper, periodistes i escriptors de tot tipus també fan servir internet per donar sortida als seus textos o perquè tinguin més repercussió. Potser mai abans havia estat tan fàcil que un escrit (sigui quina sigui la seva temàtica i sovint sense passar cap control de qualitat) tingués unes possibilitats semblants de difusió. Per això, gent que escriu relat curt i poesia i d’altres que fan crítica i ressenya literària i cultural, ha trobat en la xarxa en general i en els blocs en concret un espai on publicar sense passar pel tràmit de les editorials o dels mitjans de comunicació convencionals. Al Camp de Tarragona podem trobar diversos exemples de blocaires que s’entretenen parlant sobre literatura i sobre cultura en general. Amb el risc de deixar-me’n algun d’interessant, aquesta vol ser una tria de blocs de proximitat amb alt contingut literari que es mantenen actius.

Potser és just anomenar en primer lloc el bloc Tens un racó dalt del món, d’en Jesús Maria Tibau, de Cornudella de Montsant, escriptor de contes i activista cultural. Segurament és un dels pioners a organitzar concursos de tota mena a través d’un portal literari i és un exemple de perseverança a l’hora de fer difusió de la literatura i de les novetats del sector.

Des de Tarragona mateix, l’escriptora Olga Xirinacs administra un bloc en el qual sovint hi expressa experiències personals o qüestions d’actualitat de manera literària, acompanyades de fotografies, collages i referències a la pintura i a la música. A la mateixa ciutat, Rosa Comes, gestora cultural i poeta, manté el bloc Evito el verb, on s’hi poden trobar articles i altres treballs de l’autora que vinculen la difusió i la gestió de la cultura amb les noves tecnologies, remarcant la seva funció social. La també tarragonina Teresa Duch, que s’ha especialitzat en l’escriptura de contes, va obrir el bloc Salsa-ficció, on penja relats sovint elaborats a partir de la vivència personal o aliena.

Des de Reus, Ester Alberich parla sobre el seu dia a dia en posts que es converteixen en relats breus a La batalla quotidiana. De Valls són els blocs L’habitació dela memòria, de Joan Guasch, amb poemes i altres textos poètics; Col·lecció demoments, de Carme Rosanas, amb mostres dels seus versos i pintures i Terra de núvols, amb Haikus i Tankes de Joan Josep Miracle. Des del Pla jo mateixa administro La mullena, on s’hi pot trobar crítica literària i cultural, a més de poesia.

Si aquesta llista ha quedat curta, es pot fer una repassada als que s’han adherit al web Blocs de lletres, per a trobar el que més vingui de gust a cadascú i mantenir-se a l’aguait d’aquella activitat cultural que sovint troba la millor manera de difondre’s a través de la Xarxa.

Un vídeo de fa uns quants anys però encara força vigent, sobre els blogs literaris de llavors, que van donar forma a un llibre:

Olga Xirinacs

Olga Xirinacs (El Punt Avui)

"Crida, que t’han caigut damunt

totes les lloses de la tarda

i tota l’arena victoriosa

dels exèrcits contra tu. 

Obre els ulls i rebel·la’t,

que se t’acaba l’aire

de les flors de pomera. 

Alça les mans, defensa’t 

del rosec de la nit."

Olga Xirinacs

Ahir, el comentari que estava escrivint sobre un llibre, em va fer pensar en l'Olga Xirinacs, una escriptora de Tarragona que es diu que ha guanyat tots els premis importants de la literatura catalana. No va ser per casualitat, que em va venir al cap: encara que la memòria ens falli i que la novetat, com a mínim d'entrada, pugui resultar més atractiva que allò conegut, o que necessitem que siguin els de fora, els que ens diguin si som bons o no som bons, no deixa de tenir un punt de crueltat premeditada, l'oblit. No parlo com a lectora de la poesia de Xirinacs ni de les seves novel·les (més de cinquanta títols, entre tot!), però sempre m'ha costat de pair el silenci sobtat, quan sembla que a la rereguarda es maquini vés a saber què que ningú no ha explicat bé. I no parlo de la quantitat de premis i obra publicada, no. Parlo de poemes com aquest de dalt, que també podria ser un clam, i deixo aquí un article que parlava, precisament, d'això que dic:

Olga Xirinacs, mil pàgines en vers (Isabel Clara Simó / ElSingulardigital.cat)