"La Planenca", la informació local i el debat

No és fàcil aconseguir que els col·laboradors d'una revista d'informació local donin el seu parer sobre les coses. Tampoc no és senzill generar debat. Ni tan sols és tan planer com sembla oferir tota la informació rellevant sobre un poble. La Planenca, la revista trimestral del Pla de Santa Maria, una iniciativa del Col·lectiu 1714, ha fet dotze anys i, a part del repte de la continuïtat, els qui la tirem endavant conservem el de crear comunitat a través de les seves pàgines. Que la gent del Pla hi debati sobre allò que passa i també sobre allò que pensa.

Des del seu naixement, el 2001, per a La Planenca ha estat imprescindible la col·laboració de moltes de les entitats del Pla (C.E. La Xiruca Foradada, el Club Patí, els Amics de la Sardana, l’Associació de dones, La gent  gran...), que fan cròniques de les activitats que organitzen, i d'altres planencs amb aficions i interessos com ara els remeis naturals i alternatius, la pedagogia, la lectura, la jardineria, el món del motor... d’altres fins i tot aporten textos inèdits de caire històric, vinculats al Pla i a l’Alt Camp. Durant aquests anys també s'han elaborat diversos números especials, sobre els orígens de la fàbrica Martí, Llopart i Trenchs, amb entrevistes a persones que van treballar a la tèxtil, o a joves emprenedors planencs, entre altres.

Amb el pròxim número a punt de sortir, el que voldríem, encara més en un moment en el qual el debat sobre la sobirania de Catalunya ha esdevingut tan transcendental, és oferir també un punt de vista sobre el que succeeix a la nació, a través d’allò que ha sortit publicat a la premsa i de l’aportació de col·laboradors que, essent planencs, mostren una manera de veure Catalunya i de viure-hi. Ens agradaria poder fer créixer les aportacions que, en aquest sentit, provinguessin de persones vinculades al Pla, i que així contribuïssin a oferir una visió el màxim de fidel possible d’allò que aquí s’hi cou en tots els àmbits, també en el del pensament i les idees.

Les revistes La Flama i Cossetània

És clar que La Planenca no va ser la primera mostra al municipi de l'interès per la divulgació d'allò que passa més a prop. Abans hi va haver La Flama (del 1971 al 1983), i també Cossetània, durant un període de temps més curt. Des de llavors han passat bastants anys i no som ben bé els mateixos, però segur que ja llavors el diàleg profitós i l’intercanvi d’idees eren el que donava més sentit a aquelles revistes.

Batec d'una vila

El Montblanc Subjectiu de Maties Masalles

El montblanquí Maties Masalles és impulsor d’un projecte editorial singular. El mes de maig es va presentar el segon volum de Montblanc Subjectiu, que finalment inclourà tres llibres amb imatges actuals d'aquesta vila de la Conca de Barberà. El darrer que s’ha presentat es titula “Batec montblanquí” i se centra en les festes més arrelades a la ciutat. El llibre inclou un cd de poemes i cançons de Josep M. Amorós, alguns dels quals han estat composts pels mateixos autors.

El volum és el resultat de la feina d’un grup de persones de l’entorn de Masalles vinculades al món de l’ensenyament, la música i l’edició. L’aportació musical d’Amorós ressalta el to més líric del conjunt de l’obra, amb una música que crida sobretot el sentiment i un romanticisme  previsible: “Diadema d’estrelles,/ faldilla de roselles,/ a la cintura el cosset,/ enribetat de merlets. / Medalló l’hi enfila el pit:/ de la Serra fe i delit; [...]”. L’evident vinculació dels autors amb la Vila, l’estima i la voluntat de documentar allò que hi succeeix i fer-ho perdurable, són les principals motivacions per a un projecte que també ha estat possible per la col·laboració de la Impremta Requesens, amb seu a Montblanc, que ha imprès un llibre amb grans fotografies a tot color i cobertes dures. Com recorda l’autor al pròleg, són les persones i les associacions, les que fan de les viles llocs arrelats, pròspers, alegres, pacífics...i en el cas de Montblanc, a més, reforcen el seu posat senyorial de Vila Ducal de la Conca de Barberà.

Quan Masalles va voler publicar les imatges recopilades, comptava amb un fons de més de 3000 fotografies, no tan sols de la Llegenda de Sant Jordi, dels diables, dels bastoners, dels traginers i del carnaval, que són, majoritàriament, les que apareixen a Batec montblanquí; o d’elements arquitectònics, com les que omplien el primer llibre. El que al principi podria haver estat un sol volum de fotografies –havent-ne descartat moltes- s’ha convertit en un projecte de llarg recorregut, tal i com l’autor explicava en una entrevista al programa que l’entitat ‘La casa de palla’ té a Ràdio Montblanc. Aquesta mateixa recerca d’imatges perllongada al llarg dels anys, és també una mostra de la tasca desinteressada de l’autor, que, a més, ha volgut destinar els beneficis dels seus llibres als ermitans de Sant Joan i l’adequació del seu entorn. 

Durant la presentació de l’obra, van destacar-ne la “ultra localitat” dels continguts. Precisament, Montblanc subjectiu és una mostra de com es lliga allò local amb allò que pertany a un àmbit més global, que pot ser el de la cultura popular del país, a través d’una completa llista d’autors de referència, com el pintor vinculat a Montblanc Artur Potau i poemes i adaptacions d’altres com Blai Bonet, Joan Timoneda, Màrius Torres, Àngel Guimerà o Josep Maria de Segarra, conegut també com a memorialista a través dels seus articles i obra literària. Les mateixes fotografies del llibre, ben mirat, no són tan diferents de les que es podrien haver fet durant les festivitats d’arreu dels Països Catalans, si es deixen de banda, potser, les de la representació de la Llegenda de Sant Jordi, tan pròpia de Montblanc, i d’algun altre lúdic que s’hi ha celebrat durant els darrers deu anys. 

Al pròleg, Josep Gomis, alcalde de la Vila durant setze anys, parla sobre el sentiment de pertinença, fet de compromís i complicitat, que es plasma en el “moment oportú” de les fotografies de Masalles, de manera que recorden allò que també captava Cartier Bresson. Encara que aquest “Batec montblanquí” que representa el projecte Montblanc subjectiu té com a principals destinataris els veïns de la Vila ducal, el sentit de l’obra rau en la precisió d’allò que retrata: és d’aquests fragments de realitat, que es conforma la cultura d’un país tan ferm i decidit a perviure com les tradicions pròpies de cada poble.

Article que apareixerà al pròxim número de la revista La Planenca, del Pla de Santa Maria.