Paraules que pesen (Diada de Vicent Andrés Estellés)

Quatre ratlles per al poeta
que porta un poble a les dents
i parla del que sap
perquè s’ho posa a la boca,
en paraules que pesen
i esbrossen camins
al pas ferm del dir.

Quatre ratlles,
de nou,
per al poeta transparent,
que dóna llum
amb pasta de paraules
que ens fan una casa.

Es fon en propi ungüent,
l’home de les ulleres de lletres,
i jo no sé si vull més les paraules
o el país que li fa de capa
i vol embranzida, encara,
d’alè de la seva gent.

La lluita

Ara que ja arribes,
sí que veus
un final mig ple.
Se’t submergeix al got
l’efervescència de la lluita,
ara en forma de dubte,
i a la resta d'espais
el que queda
són embolcalls d'aire.
Pot fer ploure
tot canvi que visqui
en la matèria grisa,
dius, si volen saber
on és la fruita.



Entrevista a Heribert Barrera (programa "Savis" / Televisió de Catalunya)

Els ponts sonors

Uns músics
en una plaça fan lloc
a fets descrits en clau de so:
qui invocaria
el fons de les calaixeres
perquè ens faci de llit del riu.
Tot llisca avall
amb les notes
mentre veïns guaiten al balcó
aquell vent d'abans
que estira el d'ara.
Embolcallen buits
els sons encadenats
que vénen com si haguessin
fet inventari dels silencis
escoltant rere els murs.

Concert del grup El Pont d'Arcalís a Taüll (agost de 2011)

Romanticisme

En els forats
hi ha la meva declaració d’intencions.
Sempre em trobo
en les empremtes que m’han travessat.

Return to forever - Romantic Warrior

La crida

Pot estar prohibit
el que imagino
veient l’ocell com creix
quan surt de casa.
Hi deu haver veritat
en el que sempre amaga
qualsevol punt de llum de nit
demanant-me una altra ullada.
Però que no em treguin
el vaivé que fa de terra
de sota els peus i de marea.

Puc conformar-me
amb la llum d’una bombeta
si penja en el cobert
que em són quatre ratlles.
És la crida de les idees
quan t’has perdut a fora,
que et convida a la nuesa
per trobar-te respostes.

Capgirant

Només volíem
que la roda de la sort
no ens atrapés
sense fer res
(Si t’atures
t’estalona el signe
de tota pobresa que ramifica).
Ara córrer amb els altres
capgira la marea
per contrapès,
interromp
el cicle que diu
qui perd.
Portem l'arrel de veus
sense lloc pel dret.



Respostes (Editorial de Vicent Partal a Vilaweb 20/6/11)

Terme municipal

Passejar pel poble
és com despertar-se
en una ciutat desconeguda:
coincidim perquè ara
ens ha anat bé.
N'agafo la fotografia
i em sembla
que és veritat que també
hauria pogut ser
de fora.

És un deure casual
el de fer de veïna
del lloc únic
d’aquest terme.

El Pla de Santa Maria - Figuerola del Camp (juny del 2011)