dijous, 12 de juliol de 2012

Al mirall un temps convuls

L’univers en el reflex del mirall
serà de terra clara que s’escola,
com es genera el rellotge de sorra
pel pes d'una existència esmicolada.

Ja no em pregunto què és aquest lloc,
com el paper al buit, delitós per l’aire
que el porti de pressa a un nou pla quiet.
Que aquest temps no és pas més convuls que d’altres.

Un cop més, el mirall obre la tapa
i en horitzontal defineix el traç
d’un cap imprecís del terrer a l’altre.

El Temps és d’aigua i en queda solatge
i bromera a cada convulsió.
Les busques que cauen t'omplen la casa.

 Pantà de Sau (2007)

Cap comentari:

Publica un comentari