La perillositat de Manuel de Pedrolo

Article publicat a la revista Viu a fons (edició de Tarragona) de gener-febrer de 2016

Els ulls fixos de l’actriu conviden a un acte subversiu. Per un moment m’oblido que el documental és molt dels 90: homes amb jerseis amb coll de punxa i camisa en pla mitjà; professors amb ulleres grans o rodones que avui alguns encara fan servir, opinant sobre l’escriptor desaparegut. S’olora la transcendència del personatge principal, en blanc i negre i imatges d’arxiu més recents en color, perquè tots en parlen com d’un mite, encara que haguessin passat amb ell més d’una tarda. Ningú s’hi devia acostar prou.

Representació de "El bon ciutadà" a càrrec de TeclaSmit

L’actriu, seguint el guió d’Aquesta nit tanquem, diu que les portes encara són ben obertes perquè puguin marxar els qui tinguin por de participar-hi. En aquest punt, no hi ha soroll de gent aixecant-se per tocar el dos, però en algun punt ens devem haver distret, tots plegats. Després d’haver-me perdut El bon ciutadà representat per la companyia TeclaSmit i la xerrada “Pedrolo perillós”, de Jordi Coca, a Tarragona, organitzada per l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos de la Llengua i la Literatura Catalanes), el documental ‘Manuel de Pedrolo: amb el temps obert, també amb guió de Jordi Coca, tampoc supleix les lectures que em falten. Però tinc l’alternativa de demanar a tarragonins que conec bons lectors de Pedrolo, que em diguin d’on ve la perillositat de l’autor. En aquest moment recordo que el Sant Jordi passat vaig regalar la novel·la Milions d’ampolles buides al meu filòleg de capçalera, per qui la posició ideològica de l’autor quallaria més en el moment actual, “encara que possiblement no interessaria a les elits editorials”.

Per què avui un escriptor considerat el més prolífic de les lletres catalanes, que a més va deixar d’escriure fa vint-i-cinc anys, quan va morir de malalt, encara es pot considerar “suspecte”, com em diu la professora de literatura de la URV Montserrat Corretger? El filòleg i col·laborador de mitjans culturals Albert Ventura, que el considera “terriblement actual”, em remet a un article a la revista Bearn sobre el tema, i aquí ja hi ha tres claus per a la por que provoca Pedrolo: “l’acarnissament de la censura; la submissió de la cultura [...] que perjudica bona part de les seves obres més atrevides; i [...] la posició insubornablement independentista.” Xavier Ferré, doctor en història i en sociologia, que precisament és a punt de publicar el llibre Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982) m’acaba de donar la clau de la projecció actual de l’autor: “perillós no és que ho sigui, és un espill de la nostra societat.”

Després de parlar amb ells entenc que qui fa por és el Pedrolo sempre actual per l’experimentació amb la seva capacitat d’influència, tant en l’àmbit literari com en el politic, i amb una realitat que podia modelar fins a l’infinit. Les possibilitats il·limitades d’uns personatges, que explorava amb la sèrie de novel·les Temps obert, romanen amenaçants de sortir d’entre les runes.